Camins plàcids que de sobte
esdevenen muntanyes russes
Curtcircuit del cor
Solitud reflexiva
Acords exorcitzants
Abraçades disfressades de comiat que són vers retrobaments
Tímida proximitat que parla
a crits sufocats
Mirades infinites que miren d'explicar
Introspecció
Redempció
5 comentarios:
Trobo a faltar la paraula "serenitat". És el que em transmet el teu post (que m'ha fet pensar i molt).
Doncs si, @paseante, serenitat és el que queda després de tot aixo... serenitat, pau, la sensació de que tot està a puesto, tot està on ha d'estar, tot és com ha de ser...
M'agrada retrobar-te per aquí (jo sóc molt poc constant...)
Un minuto de paz y sosiego.
Gracias
YOP
Me alegro que haya contribuido a tu paz, @Simona! Gracias por pasarte. Muaks!
Publicar un comentario