sábado, 4 de julio de 2015

Bocins de subtilesa




Camins plàcids que de sobte esdevenen muntanyes russes
Curtcircuit del cor
Solitud reflexiva

Acords exorcitzants
Abraçades disfressades de comiat que són vers retrobaments
Tímida proximitat que parla a crits sufocats
Mirades infinites que miren d'explicar
Introspecció
Redempció



5 comentarios:

el paseante dijo...

Trobo a faltar la paraula "serenitat". És el que em transmet el teu post (que m'ha fet pensar i molt).

el paseante dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
commuter dijo...

Doncs si, @paseante, serenitat és el que queda després de tot aixo... serenitat, pau, la sensació de que tot està a puesto, tot està on ha d'estar, tot és com ha de ser...
M'agrada retrobar-te per aquí (jo sóc molt poc constant...)

Simona Romana dijo...

Un minuto de paz y sosiego.
Gracias
YOP

commuter dijo...

Me alegro que haya contribuido a tu paz, @Simona! Gracias por pasarte. Muaks!