viernes, 30 de septiembre de 2011

Sequía

Hace meses que no escribo, dos concretamente. No estoy inspirada, y si no estoy inspirada no sé escribir. ¿Son los retazos de las vacaciones que aún (¿?) colean? ¿Es, como dice Adrian Mole, que ‘Happy people don’t keep a diary’? ¿Es el facebook que mató a la estrella del blog?

Como me debo a la legióoooon de seguidores que tengo, ahí va una imagen representativa para este minipost, esperando que la lluvia haga pronto acto de presencia (metafóricamente hablando, claro, que si por mí fuera el sol no dejaría nunca de brillar).




7 comentarios:

PS dijo...

Hola Commuter, t´he vist a cal paseante i he dit mira, ja ha tornat de les vacances!

"Sequía" n´hi ha per totes bandes, ja ho aniràs veient si fas un vol per aquests cels internàutics. O sigui que no et preocupis, ja rajarà.

Saps, no sé si és pitjor la sequera o tenir els núvols carregats a rebentar i no trobar l´aixeta ;-)

Esperaré la gota freda.

Neutrófilo Segmentado dijo...

Pues no sé yo si las isobaras están por la labor. A lo mejor si danzas a lo Cherokee

commuter dijo...

País, doncs haurem de fer un transvasament!!! Ja veig que se m'ha girat feina per posar-me al dia a casa teva!

Neutrófilo, creo que mejor mantendré un low profile, no sea que me pase con la danza...

el paseante dijo...

Hi ha bastanta gent que abandona els blogs per passar-se al Facebook. No ho entenc, perquè són dos eines completament diferents. En qualsevol cas, espero que s'acabi la sequera i tornis a escriure, que m'agrada llegir-te.

commuter dijo...

És que soc més sintètica que analítica, paseante, per això m'és més fàcil escriure al FB.

Mentres espero inspiració com a mínim et seguiré escrivint comentaris, que a mí també m'agrada llegir-te.

RaT dijo...

No si us plau, el facebook nooo!!! tot té el seu moment. Després de les vacances hi ha sequera, generalment, i "con la que cae" costa més de trobar coses que dir però el blog és el nostre raconet de mon i és lleig abandonar-lo, no? una abraçada ben grossa

commuter dijo...

No pateixis, RaTeta, que no l'abandono. Si més no, aquest ha estat un post per dir: 'Eh, que sigo ahí!'
Una abraçada també per a tu, guapa!