Obrint-nos camí, passet a passet, lentament
entre la multitud,
les teves mans guiant suaument les meves espatlles,
el teu cap fregant tímidament el meu cabell,
les meves mans
dissimulant les ganes
jugant fugisserament amb la càmera,
el meu cos prenyat de la teva proximitat,
la meva ment
borratxa de sensacions
mirant d’absorbir com una esponja
la màgia del moment...
agraint a la gentada l’eternitat d’aquell instant
I en sortir de la riuada,
deslligant-nos a poc a poc, lentament,
l’esvaïment de l’encanteri