En una cruïlla de camins
quan cal prendre una decisió
quan el cor va a favor
però la raó sembla anar a contracor.
Amb la mirada perduda en el
mar
d’un capvespre de brisa fina
que bressola suaument les
emocions.
En un silenci, malgrat tot,
acollidor
que no gosen trencar les
paraules
per por de desfer la
comunió,
malgrat tot,
de dues ànimes germanes.
I el cor parla i la raó contesta
i cor i raó es van prenent la paraula
i es van prenent la davantera
per veure qui, a la fi,
arriba clarament a la línia
de meta.
I enmig d’aquest diàleg
que s’intueix infinit
que no troba manera
d’arribar a una treva,
sorprèn la presència de dos
estels
que cap de nosaltres acostumavem
a lluir de mena.
Estels de cinc puntes
al bell mig de l’Anahatha:
unitat, vinculació,
compasssió,
harmonia en les relacions,
capacitat d’estimar,
símbol d’equilibri, veritat,
raigs de llum,
infinitud...
I cor i raó enmudeixen
davant la grandesa revelada.
I el neguit de trobar un
desenllaç
s’apaivaga.
“Sento que part de la meva ànima
t’ha estimat des de l’inici dels temps. Potser
és que venim del mateix estel.” – Emery Allen
